L'ofici que més m'agrada

La Marta R. Peribáñez és l’autora de la nostra portada. L’artista nascuda a Vilafranca del Penedès, que també col·labora amb els autors del llibre i l’Ivan Ferreres en el projecte MMIMM, va idear un treball que, de fons, presenta un text escrit cal·ligrafiat de manera críptica. Aquest document està treballat a partir d’un poema d’en Joan Salvat-Papasseit que es titula “L’ofici que més m’agrada”. Ens fa il·lusió reproduir-vos-el: 

L’ofici que més m’agrada  

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, 
mireu l’ésser fuster: 
-serra que serraràs 
i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d’encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega.  

I els manyans  oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s’embruten els dits; 
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin.  

¿I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n’enjoia 
car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: 
veiéssiu les gavines 
com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa  el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga 
de colors a pleret.  

I encara més 
si us deia l’ofici de paleta: 
de paleta que en sap 
i basteix aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen 
sense escales 
pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells 
i els sòcols 
i les voltes de punt... 
Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!