Molt més que un treball de final d’estudis

Com moltes persones ja saben, el llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida” va néixer arrel d’un treball de final d’estudis que, com qui no vol, es va anar fent gran. Ara, però, finalment ha arribat la culminació de la idea primera del projecte. 

El, ja oficialment fotògraf professional, Mingo Girona, va presentar aquesta setmana a les dependències de la prestigiosa Escola Superior de Fotografia GrisArt, amb seu a Barcelona , i davant del seu tutor i companys, la iniciativa. 

La seva tasca s’ha dividit en dues parts: d’una banda, compartir amb la  societat el  resultat del treball de camp efectuat durant el desenvolupament del projecte final: el llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida” i, d’una altra, assolir el repte plantejat des d’un inici i que és el treball de finals d’estudis pròpiament...sense el qual no hagués existit llibre. 

El material que es va presentar va ser divers i va incloure text, imatge, fotografia i audiovisual a més, és clar, de la part verbal que pressuposa defensar un projecte d’aquestes dimensions. En aquest apartat cal destacar la caixa de fusta elaborada pel fuster i artesà Quimet Runsó Ramoneda, de la Fusteria Carpen, un dels negocis que apareix al llibre. En Mingo comenta al respecte: “Moltes gràcies, Quimet!”

El moment, segons observa en Mingo Girona, “va ser molt maco”. Els assistents – que van interactuar durant la presentació - van mostrar la seva fascinació per la combinació de fotografia i text (un apunt representatiu d’aquest està reflectit al vídeo que es va mostrar davant de la premsa el dia de la presentació en societat (https://www.youtube.com/watch?v=4B5PyE4pu5I)), així com per l’evolució inesperada que ha seguit el treball. I els professors el van animar molt, en el sentit que anés més enllà en el plantejament fet fins al moment i, també, en el trasllat de la idea a d’altres àmbits. 

Destaca especialment com, en un moment donat de l’acte, els assistents coincideixen amb en Ricard Rafecas, autor del pròleg, quan van apareixen comentaris com ara “és molt més que un catàleg o relació d’establiments” per passar a ser un document encaminat a “copsar sentiments”.