“La Ràdio a la Rebotiga”. Crònica Programa 2

La convidada d’aquest segon programa ha estat Sílvia Raventós, la tercera generació al capdavant de Cal Busquets. Inicialment, aquest establiment es va dedicar als productes de carnisseria i xarcuteria però, actualment, destaca pel seu gir cap a la rostisseria i els plats cuinats. Així mateix, aquesta botiguera exerceix, des de fa dos anys, com a presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de l’Espirall (Comerç Espirall).

Sílvia Raventós, que diu compaginar perfectament les seves responsabilitats a la botiga familiar amb la màxima representació de l’associació, reflexiona en el sentit que potser estar al capdavant d’un negoci amb un bagatge de tants anys li atorga una adequada capacitat per afrontar reptes com a col·lectiu.

Aquesta comerciant destaca per la seva joventut. Amb la perspectiva que dóna el temps, considera que va ser una bona decisió entrar al negoci familiar. Argumenta que possiblement el comerç de proximitat ha anat perdent prestigi al llarg dels anys i, en aquest sentit, apunta que si s’anés a les escoles o bé als instituts i es preguntés als alumnes què volen ser de grans, difícilment dirien que volen treballar en una botiga. En canvi, ella – que confessa que sempre ha anat una mica contracorrent - ho va veure en el seu moment com una bona oportunitat per tirar endavant un projecte.

De vegades, exposa, “quan treballes per a una altra persona o companyia, li dediques totes els teus esforços i t’hi impliques, però el mèrit se l’acaba emportant un altre. Quan ets tu que estàs al capdavant, és un repte emocionant”.

Pel que fa a les capacitats, creu que s’ha d’estar fet d’una determinada pasta per poder assumir els sacrificis, horaris, problemes, maldecaps...que s’han d’anar solucionant dia a dia en un negoci familiar...no obstant, assenyala, aquests són aspectes que també són enriquidors. Arriba una dificultat “i la resols i, per tant, la superes”. En definitiva, el que es fa a al vida diària, però aplicat al negoci.

La tenacitat – explica aquesta noia – “és un valor clau per perdurar perquè hi ha molts moments en que es pensa a tirar la tovallola, però ens ho replantegem i busquem la solució. Es tracta de tirar endavant sigui com sigui. Hi ha persones més avesades a veure la solució en comptes del problema. I n’hi ha d’altres caràcters als quals els hi costa més. A la meva família hem estat dels de sempre endavant”.  

Davant de situacions difícils – comenta la Sílvia – que no ha estat una en concret si no moltes al llarg de cinquanta anys de trajectòria, Cal Busquets ha viscut nombroses situacions difícils, tant a nivell de negoci com a nivell familiar. En el moment que s’uneixen les dues coses - diu - de vegades es produeixen dificultats afegides. Tot és, llavors, molt més difícil i, precisament, és quan cal treure la força interior per continuar endavant, tant la família com el negoci.

Per evolucionar com a comerciant, adverteix, s’ha de tenir una capacitat d’observació brutal. S’ha d’estar pendent de tot el que passa al nostre voltant. El consumidor va canviant els seus hàbits i un s’ha de saber adaptar. I és així com, de mica en mica, es van succeint els canvis. De fet, puntualitza, un dels principals problemes que té el comerç de proximitat és que en molts casos és el propi botiguer el que no vol que els seus fills continuïn exercint la professió i, evidentment, “sense la gent jove, aquest tipus de comerç es pot trobar amb serioses dificultats per adaptar-se als nous temps, al canvi d’hàbits del consumidor,...Per tant, no hi ha dubte, cal engrescar al jovent...Si des de la família no t’animen...”

I és que, fins i tot, en els casos que no hi ha relleu generacional, des de l’administració (serveis reempresa, emprenedoria,..) es pot establir el contacte entre gent que té interès per endegar un negoci i persones que estan pensant en jubilar-se. Segons ella, es poden buscar nexes d’unió en aquest sentit. I, de fet – apunta - periòdicament es van succeint possibles solucions en aquesta línia. Amb tot, insisteix, “en el cas d’un negoci familiar la primera opció haurien de ser els membres de la pròpia família perquè ningú coneix millor el negoci que algú de la família”.  

Pel que fa a estratègies, Sílvia comenta:

• Un tema fonamental consisteix en apostar per la gent jove. També per l’emprenedoria i la incidència a les escoles.

• Estar molt atents a uns canvis d’hàbits en els consumidors que, al seu entendre, s’estan polaritzant entre la compra per necessitat i la compra per impuls, i cadascuna té els seus reptes i competidors. I, a més, cadascuna ha de seguir el seu curs. És difícil parlar del comerç de proximitat en general perquè existeixen diverses línies d’actuació i, per tant, se n’ha de sortir de manera diferent en cada cas. L’especialització podria ser una solució.

• Apostar per la formació. Passar una mica “del tradicional “assaig-error” i del fet de ser autodidacte a ser actiu per veure que hi ha moltes coses per aprendre”. Hi ha molts aspectes, com ara el màrqueting, neuromàrqueting, aparadorisme, exposició del producte, punt de venda,...en els quals es pot treballar mitjançant petites càpsules formatives a partir de l’administració...Es tracta d’oportunitats per formar-se i, d’aquesta manera, combatre la dura competència que suposen les grans marques de distribució...I és que, com diu, “els petits no ens podem quedar enrere a l’hora de jugar amb aquests recursos”. En aquest sentit, assenyala, hi ha empreses que es dediquen a l’assessorament per si es necessita polir algun aspecte molt concret o personalitzat. S’hi pot contactar directament o a través d’entitats o l’administració i que et facilitin un assessor. Tot plegat per millorar la viabilitat del negoci.

• Fomentar l’esperit de col·laboració. A l’Espirall existeix un ferm impuls per emprendre iniciatives en conjunt.  La part més visible són les campanyes de promoció, però “també hi ha una voluntat de fer xarxa: compartir impressions, xerrades informals per aportar idees i detectar problemàtiques i mancances a la zona,...Una feina que no es veu però que potser és la més interessant. Estem intentant teixir xarxa per millorar el comerç del barri”. I és que sembla ser que tot el que són beneficis pel consumidor, ell ho capta i li agrada...i li crida l’atenció. També és un concepte clau i interessant el pla emocional. Consumidors conscients de quin tipus de comerç estan fomentant. El comerç de proximitat, comenta, “no és només comprar i vendre. A més de col·laborar en les festes dels barris, amb clubs esportius, colles sardanistes,...posa el seu granet de sorra a nombroses activitats que s’esdevenen a la vila. Té la dimensió social i cultural de les botigues a peu de carrer”.

Les darreres estadístiques – ens revela la Sílvia - diuen que el condicionant preu ja no és tan determinant a l’hora d’anar a comprar i que hi ha d’altres indicadors que van augmentat la seva presència, com ara la proximitat més real o que implica que el comerç és a prop de casa o de la feina, ja que és còmoda i pràctica:  no agafem el cotxe i no cal dedicar tant de temps al fet de comprar.

Finalment, aquesta botiguera està convençuda que a Vilafranca del Penedès podem conviure perfectament diferents zones comercials, cadascuna amb les seves peculiaritats.