divendres, 29 d’abril de 2016

“La ràdio a la rebotiga”. Crònica Programa 1


El debat sobre el futur del comerç de proximitat s’ha iniciat de la mà de Dolors Rius, de Cal Rius. Se li ha cedit la paraula com a membre de la tercera generació d’aquesta família de forners de la vila, però també arrel d’haver estat al capdavant de al regidoria de comerç fins fa ben poc temps i també per la seva estreta vinculació amb el Gremi de Flequers de Barcelona.

D’entrada exposa que el seu sector ha patit moltes reconversions i que, amb el pas del temps, han estat cada vegada més ràpides. En aquest sentit, ha afirmat que el negoci que regenta té clar que cada 5 o 6 anys cal portar a terme algun tipus d’acció encaminada a donar un pas més en aquesta evolució a la que està sotmesa l’àmbit flequer.

Aquesta comerciant explica també que “t’ha d’agradar el negoci familiar i el sector en el qual et mous. A part d’intentar fer un producte el millor possible i tenir passió per fer-ho bé, cal estar pendent del client, de les novetats, d’aprendre, de moure’s...i això, a mi, m’agrada”.

És clar, assenyala, que a determinades edats “no fa gens de gràcia estar treballant quan els amics i amigues estan divertint-se”, però a mesura que passa el temps t’hi acostumes. De fet, “avui dia fa molta gràcia mantenir-se atent a què passa”. Tant ella com el seu germà, diu, són inquiets i, cadascun centrant-se en un vessant diferent, han sortit a investigar. L’objectiu ha estat clar, que tant ella - des de l’apartat més de tipus comercial - com ell – des de la perspectiva d’elaboració de pa – poguessin anar fent possible una adaptació al que el mercat ha anat demandant en cada moment.

“La nostra darrera innovació – planteja – passa per regirar la forma de fer el pa”. I és que ara es pot treballar amb tots els avantatges tecnològics per fer el pa com abans. El motiu és que s’ha posat de moda el bon pa.

Pel que fa als rols dins del negoci, aquesta fornera considera que “fins i tot el petit comerç ha de tenir una estructura ben definida, tot i que, això sí...adaptada a les seves dimensions”. Apunta a que els departaments han d’estar ben diferenciats, els projectes ben estructurats, els comptes quadrats,...comptar amb un bon full de ruta,...en essència es tracta de que “qualsevol comerciant sàpiga ser empresari”. I afegeix, “sembla costós i, de fet, precisa de la seva adaptació, però per això hi ha gremis, associacions i l’administració, que ofereixen una sèrie d’eines i recolzament que cal saber aprofitar”.

Un cop superada la viabilitat econòmica, a qualsevol tipus de feina és determinant la vocació. Com diu la Dolors: “Avui dia no et regalen res i, a més, els integrants del sector sabem molt bé què comporta ser autònom i fer més hores que un rellotge i, per tant, si no hi ha aquest component vocacional tot plegat es fa molt més difícil”. Així doncs, la vocació ho fa tot més fa més suportable i senzill de digerir.

El fet de treballar amb la família és complex però, és clar, el que se n’esdevingui depèn de cada família. En qualsevol cas – considera – “s’ha de saber separar de tant en tant”. De tota manera, insisteix, “cadascú ho porta com pot”.

En relació a quines són les estratègies que, a curt i mig termini, hauria d’emprendre el sector per tal que el comerç de proximitat segueixi tenint un lloc privilegiat a la societat, Dolors Rius opina que, “tot i els reptes i les dificultats, el gran quid de la qüestió és el client”.

I, en aquest sentit, creu que el futur passa per:

  • D’una banda el coneixement del nostre client i, per tant, la conseqüent capacitat de reacció. El servei porta intrínsec una proximitat amb el client i aquest tu a tu proporciona una coneixença que permet aquesta capacitat de reacció. Cal pensar, recorda Rius, que les grans empreses es gasten un munt de diners per saber què vol el seu client. “En el nostre cas – conclou - el centre de decisió i client, estan a una distància molt petita.
  • D’altra banda, el coneixement de les necessitats del nostre client. Unes necessitats que són modificables dia a dia i que “ ens permeten avançar-nos als esdeveniments”. I en aquest punt, diu Rius, “resulta importantíssima la gestió de les dades de que disposem per saber cap a on volen anar, i de quina manera volem sorprendre al client, tot anticipant-nos als seus desitjos. El tracte és vital perquè no depèn de l’envergadura del negoci sinó que és fruit d’un treball a nivell intern que, depèn de l’entusiasme que s’hi posi, té un resultat o un altre. “Es pot ser exquisit – adverteix - sigui quina sigui la dimensió de l’establiment”. El concepte connecta directament amb la capacitat d’atenció pura i dura vers el client. El consumidor ha de rebre el missatge de que “jo estic aquí per solucionar la seva necessitat. Cal intentar resoldre i, si no és possible, que aquella persona senti que s’ha fet tot el que s’ha pogut per a ella”.

 Finalment, la representant de Cal Rius admet que hi ha tanta competència que és realment difícil evitar “la infidelitat”. Ara bé, argumenta, “es pot intentar combatre proporcionant valor afegit”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.