La Isabel i la Montse Alemany Iniesta
constitueixen la quarta generació de Cal Gatell.
En preguntar-li pels seus pares i per la
seva emprenedoria, la Montse Alemany explica que “et marquen molt i, de fet, el
que reps d’ells et queda impregnat. Se n’aprèn molt i, en aquest sentit, és un
exemple que tens i que sempre seguiràs”. Per a ambdues germanes és molt important
la figura de la mare, la Isabel Iniesta, que encara és a la botiga amb elles i
que – esperen – “hi sigui durant molt de temps”. Aquesta veterana comerciant,
diuen les seves filles, compta amb unes grans dosis d’iniciativa que coneixen molt
bé els seus clients, sobretot els vilafranquins, que ja saben que si entren a
la botiga la hi trobaran. Com elles mateixes reflexionen, si es té un comerç a
una vila és molt important tenir presència: “ser-hi perquè és la manera de fer
barri, de fer comerç, de conèixer els veïns i també els hàbits de compra dels
clients...és la forma de treballar que hem vist i que, considerem, és molt
important”.
Pel tàndem constituït per en Xavier
Alemany i la Isabel Iniesta ha estat determinant la premissa de negoci que han
seguit i que ha estat basada en una màxima com és la de “tirar endavant”. Els
començament no són gens fàcils per a les diferents generacions d’una saga
familiar, però aquesta parella ho va tenir especialment difícil degut a una
sèrie de circumstàncies. Tot i així van viure amb molta il·lusió la
incorporació al negoci i la posada en marxa el seu propi establiment. Davant
d’aquesta trajectòria, la filla gran, la Isabel, comenta que aquesta quarta
generació sent la joia de la feina feta pels pares i intenten tirar endavant
amb “la mateixa il·lusió, la mateixa manera de veure el negoci, les mateixes
ganes, al cap i a la fi, de tirar endavant...I és que per això estem on estem i
encara molt vius”.
Ara mateix aquestes dues germanes estan al
front del negoci però, si una cosa van tenir clara els seus progenitors, va ser
que aquesta vinculació se l’havien de guanyar i havia d’estar condicionada a
les capacitats personals i professionals. El trajecte ha estat marcat per una
historia familiar que, com diu la Montse, “ja ha suposat un ajut en si mateixa
perquè no es ve de nou i la gent et coneix – sobretot a Vilafranca, que és on
podem anar a buscar els inicis -, de manera que ja hi ha una base que nosaltres
seguim, tot incorporant allò que nosaltres podem aportar com a nova generació
pel que fa a novetats, però també en relació a la integració a l’empresa de les
noves tecnologies, que és el que potser els hi costa més a ells”. Aquests aspectes
que es dominen més com a generació venen rubricats per uns estudis
universitaris que aquestes germanes han cursat i que, reconeixen, els seus
pares els han atorgat total llibertat a l’hora de triar. Així, ara que han
decidit incorporar-se a temps complert al negoci, poden aportar uns
coneixements que, d’altra manera, potser no haguessin tingut. En aquests
moments, al llarg del dia a dia, la Isabel s’encarrega de les compres de gènere
i també està molt a l’oficina, mentre que la Montse – “que és l’artista de la
família”- s’encarrega més de la part més creativa. I, d’aquesta manera, elles
també formen un bon tàndem.
En aquesta ocasió tornem a trobar uns
pares que no volien que les filles estiguessin predestinades a fer-se càrrec de
les botigues, donat que consideren que és una tasca molt dura. No obstant,
elles mateixes, després d’haver estat treballant fora de casa i haver provat
d’altres experiències a nivell professional han decidit tornar a casa perquè
“és el que volem”.
Tot i que la presència de la Isabel i la
Montse podria ser un bon pretext perquè en Xavier i la Isabel poguessin fer tot
allò que durant anys han estat aplaçant per manca de temps lliure, encara s’hi
resisteixen per manca de costum i, de fet, aquestes noies reconeixen que els hi
han d’insistir perquè facin el procés d’adaptació a fer tot tipus de coses
desvinculades del treball i tinguin més a veure amb l’oci. Expliquen que
realment els hi costa fer “qualsevol cosa que suposi no anar a la botiga i que no
sigui estrictament feina”.
L’aprenentatge que van fer els pares va
ser molt diferent del que han fet aquestes dues besnétes dels fundadors, que
han notat en tot moment la voluntat d’ajudar dels pares i han sentit que caminaven
acompanyades, de manera que poden manifestar obertament que ha estat fàcil treballar
amb la família. I un bon exemple és, com diu la Montse, que “tot s’ha decidit
entre tots i en el marc d’un bon ambient i, essent així, els pares s’han
mostrat contentíssims”. Aquella primera petita botiga s’ha convertit amb els
anys en un conjunt de botigues – actualment en són cinc – i cada punt de venda
reuneix les seves pròpies característiques i té el seu propi públic i, per
tant, elles han d’estar constantment en moviment, anant d’un lloc a l’altre. Per
poder portar en condicions un negoci, recalquen, cal estar alerta i, de fet,
quan s’és físicament a una botiga – diuen - sempre es prenen decisions o bé el
propietari se n’adona de què es pot aportar o millorar.
A Cal Gatell, la irrupció de la tecnologia
ha suposat introduir nombrosos canvis, “sobretot pel que fa al programa de
vendes, que ens permet gestionar el considerable i en constant moviment volum
d’estocs amb el qual treballem”. Destaquen el fet que han precisat un programa
adaptat a les seves necessitats i, per tant, pràcticament fet a mida. Així
mateix, han integrat les xarxes socials i la comunicació via Internet que,
consideren, cabdal. I, en aquest sentit, admeten que la generació anterior
potser no domina l’eina a nivell pràctic, però sí que ha captat la seva funció
i contribueix a mantenir viva l’àrea de negoci digital amb els seus
suggeriments.
Tant la Isabel com la Montse han tingut
una mare que ha estat treballant moltes hores a la botiga i ara elles mateixes
són mares i passen moltes hores al comerç que regenten. Recorden que quan eren
petites veien poc a la mare perquè no arribava fins el vespre però, en canvi,
passaven hores a la botiga, i ara elles – d’acord amb els temps que els hi toca
viure i en col·laboració estreta amb la parella i els avis – intenten portar-ho
el millor possible. Reconeixen que és un horari molt ampli entre setmana i que
el dissabte s’hi dedica tot el dia i que, per tant, és complex. A més a més –
assenyalen – quan les criatures no han d’anar a l’escola (sobretot els Nadals)
és quan elles més feina registren als establiments. Els seus fills les troben a
faltar de la mateixa manera que elles trobaven a faltar als pares i, per tant,
saben de la importància d’explicar-los en quin tipus de negoci treballa la mare
i què suposa i, creuen fermament, que a la seva manera ho entenen. De la
mateixa manera, el fet que ells visitin la botiga i les vegin en acció també
els ajuda a comprendre. Tot i això, admeten, “acabem intentant estar a tot
arreu”. I, puntualitzen, això de no poder passar massa hores amb la família –
en el univers del comerç de proximitat – ho pateixen tant els homes com les
dones. La reforma horària i la conciliació laboral – tot i que una bona mesura
– consideren que “tot i que és molt important, també és molt difícil, sobretot
si tenim en compte que cada vegada ens obliguen a obrir més hores, més
festius,...són mesures que van en direcció contrària”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.