Salvador Valls (Vadó Valls). Quarta
generació de la nissaga Salvador Valls i, és clar, de Cal Valls.
A Cal Valls hi treballa una bona part
de la família Valls: la mare, tres germans i l’esposa d’en Salvador Valls. Tal
i com explica en Vadó “tenim les nostres coses però ho portem amb tolerància. Cadascú
es posa al seu lloc i amb paciència - com si es tractés d’una mena de
matrimoni, en el sentit que un estira i l’altre arronsa - van passant els
anys”. I sent aquesta la realitat del dia a dia, com que són tantes hores de
feina, quan arriba l’hora de plegar o bé hi ha reunions familiars s’intenta no
parlar de feina: es procura desconnectar.
Un tret que distingeix als integrants
de Cal Valls és la voluntat per formar-se i dominar més la professió, tot
incorporant les novetats que puguin anar sorgint al mercat. En concret, aquest
xarcuter es va endinsar en l’ofici finalitzats els estudis universitaris. Va
ser llavors quan – com relata – “em vaig apuntar a diferents cursos del gremi
provincial de Barcelona i, poc a poc, vaig anar perfeccionant l’ofici i em vaig
anar interessant per les formes més artesanes d’elaborar”. Tot i que aquest
botiguer continua elaborant les especialitats de sempre, ha vist com altres
productes que ara fa 10 anys no existien han irromput en el mercat: el
carpaccio de peus de porc, el pollastre farcit per menjar fred,...
En Vadó considera que el fet que siguin
tocinaires de tota la vida i que, a més, tinguin tendència com a negoci a
impulsar els productes artesanals els distingeix davant dels seus clients
perquè, com argumenta, “qui vol tastar una bona botifarra crua o blanca ha
d’anar a un tocinaire de tota la vida. A Vilafranca n’hi han i un d’ells sóc
jo”. En Salvador Valls Admetlla, de 83 anys,
integrant de la tercera generació de Cal Valls li ha manifestat al seu fill en
moltes ocasions que durant la seva trajectòria professional el gran avenç pel
sector per poder evolucionar va ser “l’aparició dels taulells frigorífics”. Prèviament,
el besavi, en Salvador Valls Esteve,
havia comprat l’edifici de Cal Valls l’any 1926 i l’avi, en Salvador Valls Valls, el 1929 havia
adquirit la primera cambra frigorífica i això, com explica el convidat, “va
canviar el negoci perquè fins llavors s’elaborava durant tres mesos l’any i
després tot es salava i es venia salat
la resta de l’any com avui dia passa amb les persones que fan la matança del
porc”. Ara, des de que no hi ha escorxador a Vilafranca, “comptem amb gènere
fresc cada dia, que ve dels escorxadors industrials”.
Avui dia, per exemple, - exposa aquest
exdiable vilafranquí - “s’està posant de
moda el porc de raça Duroc que són uns animals que mengen herba, fan exercici
i, és clar, això es nota a l’hora de treballar la carn. I si bé la clientela tendeix
a demanar els clàssics de tota la vida, es noten els canvis d’hàbits en “la
demanda les safates: de pernil, d’embotits, de formatges, d’escalivada, com una
mena de càtering però casolà perquè la gent no tingui feina, sobretot ara que
ve l’estiu i que la gent té ganes de sopar a la fresca és el més pràctic”.
Després de, que se sàpiga, uns 125 anys
al negoci se li pregunta a en Salvador Valls que, des del seu punt de vista,
quin és el futur del comerç de proximitat i respon que per “fer les coses ben
fetes i amb paciència i enfrontant el dia a dia sense abastar més del que es
pot perquè en el moment en que la teva producció passa d’un límit ja és massa
industrial i no és això el que jo vull. A mi m’agrada treballar amb poca cosa i
anar fent artesanalment. Amb dues botigues ja en tenim prou.” En Vadó
reflexiona sobre el fet que veure treballar el seu pare ha fet que s’anés “amarant
de l’ofici i que, per tant, més que parlar o donar-me consells a base de temps m’ha
traspassat unes vivències”, reiterant una vegada més que els vincles amb el
negoci i, dins del negoci, entre les diferents generacions són més emocionals
que materials. En l’actualitat, cap dels tres fills d’en Salvador, així com cap
dels seus nebots, ha manifestat el seu desig de posar-se al capdavant del
negoci però, com diu aquest tocinaire, les coses són com són i passen com
passen i “jo encara tinc l’esperança que algú aterri al negoci, però encara és
aviat i les coses s’han de deixar fluir i, si no fos així, jo ja hauré fet a
meva etapa. De fet, personalment, no m’imagino fent cap altra feina”. Això sí,
confessa, “sóc molt optimista: quan no treballo m’ho passo molt bé, sóc capaç
de desconnectar completament. I, en aquest sentit, cada setmana tinc vacances
des del dissabte, quan plego, i fins el dilluns”.
A en Salvador li agradaria que la gent
de Vilafranca els conegués com “uns tocinaires de tota la vida que fan bons
productes perquè m’agrada sentir-me tocinaire”. Pel que fa a la clientela,
aquest negoci compta amb persones de totes les edats: des dels més grans que hi
van de tota la vida fins a persones de la mitjana edat, passant per joves que “els
hi ve de gust tastar productes autèntics o encarregar els plats preparats.
Precisament els més joves són els que expressen més la impressió que els hi
causa el fet de provar un embotit artesà, tot comentant allò de “si que és bo
això!” i és que com apunta amb un somriure murri aquest botiguer: “la
diferència es nota”.
Com a col·lectiu, aquest representant
de Cal Valls considera que cal ser conscients que a Vilafranca hi ha comerç de
tot tipus i bo i, en aquest sentit, comenta que no compren la dèria “d’anar a
Barcelona a comprar”. En concret, en el
ram de la tocineria – diu – hi ha molt bons professionals i, de fet, incideix
en que aquest fet “dóna vida a la vila”. Ara bé, com a persona que li agrada la
vida nocturna, en Salvador reivindica més presència de, per exemple, “bars
musicals” i, per tant, conclou que potser caldria complementar l’esforç per
comptar amb un bon teixit comercial de proximitat amb una aposta perquè després
de comprar i sopar es pugui disposar d’una bona oferta en oci nocturn, sobretot
de cara l’estiu, potenciant estratègies que vinculin el comerç amb la
restauració i l’oci en general, tot – com diu aquest tocinaire – “donant vida a
la ciutat”. Paral·lelament a aquesta oferta, reflexiona en Salvador, caldria
que s’habilitessin més places d’aparcament gratuïtes i que la gent pugui dirigir-se
a la capital de comarca amb totes les facilitats possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.