La Ràdio a la Rebotiga. Crònica Programa 6

Montse Bolet. Tercera generació d’una saga de floristes.

En el cas de la Floristeria El Parquet l’amor per la natura és un element inevitable que es va repetint al llarg de les diferents generacions. A l’època de l’avi - que eren pagesos -, com explica la Montse, “era una manera de subsistir”. Tractava amb plantes i herbes, però sempre ho complementava amb alguna cosa de flor. I, és clar, “el meu pare va ser jardiner i productor de flors. També una tieta meva i una cosina, o sigui que hem estat sempre envoltats de flors. Ha estat una línia de vida”.

Aquesta tendència, comenta aquesta professional de la floristeria, “segurament té a veure amb com ens han transmès la professió”. Ara bé, puntualitza, cal tenir en compte que hi ha generacions que s’han vist més forçades que d’altres a continuar. El seu pare – recorda – “n’és un representant dels que es van veure obligats a seguir aquell negoci que l’anterior generació havia iniciat”. I, personalment, ella no considera que la vagin obligar, però sí que “al ser filla única, les circumstàncies t’influencien”. Ara bé, un cop es va decidir, explica que va fer el següent raonament:

1. He de treballar

2. He de dedicar-hi moltes hores per poder-ne viure i, per tant,...

3. Aquesta és la meva feina perquè jo l’he triada, així doncs,...

4. A gaudir-ne...

Tot investigant, aprenent, i tirant endavant...i és que no hi ha mitges tintes. Has d’intentar “sempre anar al davant”.

Coincidint amb la generació de la Montse Bolet va aparèixer la formació reglada – endreçada - i, per tant, una important conscienciació pel que fa a la importància de la formació a la hora d’exercir la professió. De fet, aquesta vilafranquina considera que va ser “la diferencia que va marcar la meva època”. Ella, a través del material visual i audiovisual que li arribava, s’adonava que estaven passant coses diferents en relació a l’ofici i ella volia que això li expliquessin. Aleshores va descobrir que recentment s’havia posat en marxa a Barcelona una Escola d’Art Floral i de seguida s’hi va apuntar. Sempre ha estat molt en contacte amb la docència - com a alumna, com a professora i en la actualitat com a presidenta de la fundació de l’escola - perquè “hi crec fermament”. De fet, ella és la primera que es continua formant perquè “cal fer-ho; perquè sempre surten coses innovadores i apareixen tècniques noves; perquè em veig atreta per l’art efímer que, en si mateix, ja és un món,...”

L’art floral efímer – com assenyala la Montse - és màgic...precisament pel fet que dura tan poc,...I és que, com argumenta, “ja hi estic acostumada”,...Els professionals que es decanten per aquest vessant treballen amb “un fons molt immediat” i, en conseqüència, els encàrrecs s’han d’idear i materialitzar, i poden durar un màxim d’una setmana. Sí que se’n pot deixar constància mitjançant fotografia, per exemple, “però el moment que s’acaba i que té un temps finit és xulo”. Tal i com recalca la conductora del programa, la Sílvia Delgado, la Floristeria El Parquet exhibeix al seu establiment una frase molt significativa en aquest sentit: “L’efímer no és caduc, és bellesa de l’instant”. Una frase que li agrada i que sent que la identifica. El públic, apunta, “valora i entén aquest concepte d’art floral que inclou un missatge”. De fet, a tothom li agraden les flors i, com diu aquesta florista, “en base a la meva experiència, els últims anys el fins i tot el posicionament dels homes envers les flors, per exemple, ha anat canviant”.

Així mateix, la Montse puntualitza que “no em sento tan botiguera com artesana, entenent el que dic com que sóc algú que, tot i que compra hi ven, també transforma”. Cal tenir en compte que amb el material efímer “s’ha de ser molt disciplinat i constant, i dedicar-hi moltes hores”.

Segons el seu punt de vista, la continuïtat del comerç de proximitat passa per “diferenciar-se, sobretot en com ens relacionem amb el client i amb què li oferim. Potser podem contrastar l’anonimat de les grans superfícies amb una tasca del dia a dia que inclou, a més de ser professionals, exercir de psicòlegs, de mediadors,... Personalitzar els productes, estar especialitzat,...I la diferència no ha d’estar tant en el preu – que també – com en solucionar o satisfer una necessitat al client”. La Montse considera que el de les grans superfícies és un plantejament diferent i, per tant, no cal dedicar energies a imitar-lo. I és que, com ella indica, “és desmoralitzant veure que s’obren i tanques botigues amb tanta freqüència”. Un nucli urbà ric no deixa de ser com un centre comercial a cel obert. “Nosaltres mateixos – reflexiona -, quan viatgem, busquem aquest tipus d’establiments de proximitat, com els que tenim aquí”. D’altra banda, aquesta florista creu que la gent jove no concep passar tantes hores tancada en una botiga. Més aviat tendeixen a fer de freelance i, per tant, “acaben disposant de certa flexibilitat”. La Montse aprofita per denunciar el fet que els autònoms no tenen el millor dels marcs de regulació possibles i, per tant, es tracta d’un règim de treball que poques avantatges té. Ella creu que “sortirà una formula que replantejarà el tema i comportarà al·licients. Sempre hi ha un emprenedor que destaca, però no és el més habitual. No veig la sortida, no sé cap a on anirà la cosa...”

Estar bé tantes hores a la feina comporta molts aspectes positius...De fet, diu, “no m’importa mirar enrere. Estic contenta del que he fet, de les decisions que he anat prenent: al cap i a la fi, tu decideixes. Me’n penedeixo de molt poques coses i sóc conscient que encara hi ha moltes coses per fer”. Té previst estar en actiu fins als 65 anys degut als autònoms. I tot enfocant la mirada vers el futur, es planteja “impartir formació en forma d’organització de tallers a l’escola. Tinc ganes de fer moltes coses...De fet, aquelles propostes externes que m’arribin i m’engresquin, sempre que els seus responsables s’encarreguin d’organitzar, poden comptar amb  mi”.