Després d’haver dut a terme les primeres 10 entrevistes quinzenals, l’equip de treball de La Ràdio a la Rebotiga ha considerat oportú fer balanç i recollir en un document tot allò que s’ha anat comentant durant el temps que fa que dura la secció (al voltant dels 7 mesos) i que, per separat, s’ha anat publicant en aquest blog, així com en el del llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida” (http://conversesderebotiga.blogspot.com.es/).
En primer lloc, s’ha fet un recordatori de qui ha passat pels estudis de Ràdio Vilafranca i ha tingut la gentilesa de compartir amb l’audiència la seva experiència i el seu punt de vista. El que hem anomenat el “QUI”.
En segon lloc, hem fet un repàs a què s’ha anat dient en relació a l’experiència de cinquanta anys o més de negoci, botiga o taller regentat per una mateixa família. L’hem batejat com el “QUÈ”.
I en tercer lloc, s’ha intentat aglutinar totes aquelles pistes que han anat apareixent sobre les estratègies a seguir per tal d’intentar revitalitzar el comerç de proximitat en general. Aquest apartat ha estat el “COM”.
I en quart, i darrer lloc, hem fet referència a dos aspectes que considerem l’essència de tot plegat i que hem denominat “IMPRESSIONS”.
La Ràdio a la Rebotiga
Debat sobre el futur del comerç de proximitat…
QUI?
La Dolors Rius, tercera generació de Cal Rius; la Sílvia Raventós, tercera generació al capdavant de Cal Busquets; en Joan Terrades, tercera generació de Sastreria Terrades/Terradesports; en Ramon Bertran Casellas, tercera generació, i en Ramon Bertran Simón, quarta generació de Pastisseria Bertrán; en Cuqui Runsó, segona generació de Fusteria Carpen; la Montse Bolet, tercera generació de Floristeria El Parquet; en Joan i Raimon Solà Sebastià, tercera generació de Teixits Cal Solà; en Fèlix Balañà Montaner, tercera generació de l’Espardenyeria La Fàbrica; la Sílvia i en Josep Gràcia Giralt, rebesnéts de Cistelleria Giralt, i l’Eduard Arroyo i en Cisco Arroyo, segona i tercera generació respectivament de bar Cal Ramon.
QUÈ?
Pel que fa a les capacitats, s’ha d’estar fet d’una determinada pasta per poder assumir els sacrificis, horaris, problemes, maldecaps…que s’han d’anar solucionant dia a dia en un negoci familiar. Cal tenacitat per no llençar la tovallola.
Hi ha una frase interessant pel que fa a tota la cadena del producte fins que arriba al consumidor final: “Per bo que sigui el producte, s’ha de saber vendre”. En aquest sentit també s’apunta la importància del sentit de l’humor.
El relleu generacional: un dels principals problemes que té el comerç de proximitat és que en molts casos és el propi botiguer el que no vol que els seus fills continuïn exercint la professió i, és clar, sense la gent jove, aquest tipus de comerç es pot trobar amb serioses dificultats per adaptar-se als nous temps.
Cal tenir en compte que hi ha generacions que es veuen més forçades a continuar que d’altres.
Quan, ja no un tipus de negoci, si no que un ofici tendeix a desaparèixer.
Les grans superfícies, Internet, els outlets…suposen una gran competència…Però hi ha un valor que distingeix als establiments de proximitat com és l’assessorament, la informació addicional que el professional pot proporcionar.
Un part dels consumidors són conscients de quin tipus de comerç estan fomentant. I sap que el comerç de proximitat és molt més que un espai on es comercialitza un producte, solució o servei, té una dimensió social i cultural.
Cal acceptar la irrupció en el dia a dia de la tecnologia, sempre i quan estigui al servei dels professionals i beneficiï al negoci en positiu.
Pels que transformen matèries primeres té cada cop més incidència la utilització de matèries primeres de proximitat. Perquè argumenten – se sap d’on prové i perquè acostuma a ser de molt bona qualitat. Aquest concepte de comerç crea sinergies amb proveïdors, amb clients,…tot fent xarxa.
El concepte de treballar a mida.
En el cas dels oficis o tallers, les darreres dècades la part administrativa o burocràtica ha guanyat terreny a la part més creativa.
La manera de començar o d’iniciar-se en l’ofici continua sent vàlida generació rere generació: de jove, per baix i d’aprenent.
Moltes innovacions de tot tipus que, amb el pas del temps, han estat cada vegada més ràpides, i també ha canviat el concepte de les coses i de la vida social. Per tot plegat cal adaptar-se.
Cal saber desconnectar de la feina i viure la vida.
La importància que agradi la professió o el tipus de negoci familiar i el sector en el qual et mous. A part d’intentar fer un producte el millor possible i tenir passió per fer-ho bé, cal estar pendent del client, de les novetats, d’aprendre, de moure’s,…Fins i tot, en alguna ocasió s’ha parlat de “treballar amb alegria”.
Pel que fa als rols dins del negoci, fins i tot el petit comerç ha de tenir una mínima estructura i ben definida, en la qual els apartats han d’estar ben diferenciats, els projectes treballats, els comptes quadrats,…i comptar amb un bon full de ruta,…
La importància d’aprofitar les eines i el recolzament que puguin proporcionar en qualsevol sentit gremis, associacions i l’administració,…
Es demana més implicació de les administracions, no per ben bé subvencionar, si no impulsar el comerç de proximitat, en la línia d’introduir mesures imaginatives.
Enfrontar reptes com a col·lectiu.
La vocació ho fa tot més fa més suportable i senzill de digerir, sobretot les hores i hores de dedicació que, sovint, no tenen recompensa estrictament econòmica.
El fet de treballar amb la família és complex. Depèn de cada família. S’ha de saber separar de tant en tant. Cadascú ho porta com pot.
Probablement el comerç de proximitat ha anat perdent prestigi al llarg dels anys. Tot i això, pot ser una bona oportunitat per tirar endavant un projecte.
Es convida a deixar-se anar: a pensar en que el que es fa agradarà, i que el que es proposa tindrà acceptació.
En moltes ocasions el negoci tira endavant gràcies al suport i l’ajut de tota la família: temps, ànims, suport, energia….
Els autònoms no treballen en el millor dels marcs de regulació possibles i, sent un dels règims de treball que menys avantatges té, cal trobar-li al·licients com, per exemple, la creativitat o la llibertat de decidir.
Estar present a les xarxes socials com un aspecte important a tenir en compte. Procurar ser actius i eludir el to publicitari.
La crisi socioeconòmica dels darrers anys ha empès als propietaris dels establiments a activar-se i fixar-se en coses que, si no hagués estat així, potser mai no haguessin tingut en compte.
Els darrers anys han coincidit amb el retorn de pràctiques oblidades com, per exemple, recuperar els mobles antics o arreglar els que encara serveixen; dur a terme hobbies handmade;…
La importància de la ubicació del negoci al poble, vila o ciutat.
L’edat de començar a treballar al negoci familiar: molt diferent de la d’ara.
Invertir en educació, tant des del negoci cap al client com des del client cap al negoci.
COM?
- El futur passa per:
En general, estar pendent de tot el que passa al nostre voltant. I reflexionar-hi.
Existeixen diverses línies d’actuació. Cada casa és un món i, per tant, l’especialització podria ser una solució.
Conèixer el client i reaccionar en base a aquesta informació privilegiada. Animar-lo a entrar a la botiga o taller.
El consumidor va canviant els seus hàbits i, per tant, cal saber detectar les seves necessitats. El tracte, en aquest sentit, és vital.
Proporcionar valor afegit.
Apostar per la gent jove, l’emprenedoria i la formació. En aquest darrer cas es parla de les petites càpsules formatives i de la formació continuada.
Pensar en la gent molt jove que serà el client del demà. Connectar amb ell des del present.
Cal entendre que el consumidor pot comprar per necessitat o bé per impuls i que té un inconvenient determinant com és la manca de temps.
Fomentar l’esperit de col·laboració. Beneficis empresarials, però també emocionals per ambdues parts.
La viabilitat de la convivència, a Vilafranca del Penedès, de diferents àrees comercials, cadascuna amb les seves peculiaritats.
IMPRESSIONS:
El comerç de proximitat té futur: hi ha un públic per aquest tipus de negoci.
La importància d’aspectes com l’entusiasme; la il·lusió; el sentiment de pertinença; el fet de tenir un projecte entre mans; la satisfacció de la feina ben feta; el conèixer l’ofici o la feina i poder transmetre-ho,…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.