El contingut del “Converses” esdevé patrimoni cultural català

El llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida”, desenvolupat i editat pel fotògraf Mingo Girona i la periodista i escoltadora Montse Bueno, ha estat considerat pel Centre de Documentació de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pels seus valors vinculats al foment i protecció de la cultura popular i tradicional catalana, de manera que ha passat a ingressar a l’Arxiu de Patrimoni Etnològic. Les reflexions derivades de les trobades mantingudes amb vàries generacions de 125 famílies de Vilafranca del Penedès, que han permès comptar amb el testimoni oral i fotogràfic d’un col•lectiu de persones que mai havia vist publicada la seva experiència, ja forma part del patrimoni cultural català.

Aquest fet, a part de dotar de transcendència al contingut del llibre i finançar en part la seva autoedició, li atorga un valor que va més enllà del seu caràcter local i, per tant, el sentir del col•lectiu format per les famílies propietàries de negocis, botigues i tallers de la ciutat de Vilafranca del Penedès esdevé prou interessant – segons criteri dels tècnics de l’administració catalana - pel conjunt del territori català. De fet, el màxim responsable del departament, en Marcos Yáñez, i la cap del Servei de Recerca i Protecció, Verónica Guarch, van mostrar el seu interès per rebre personalment als autors del projecte i conèixer de primera mà aspectes concrets relacionats amb els orígens, desenvolupament i culminació del treball. 

Aquests experts han explicat que, a l’hora d’aproximar-se al treball, han valorat especialment el seu plantejament – reflectit detalladament en la memòria del projecte -; el material verbal i visual inèdit recollit, i la seva perspectiva, més antropològica i sociològica que no pas històrica. Són conscients, han assenyalat, que si bé la seva tasca des del departament és dotar d’un enfoc més científic a l’inventari del patrimoni etnològic, els responsables del “Converses” ho han fet des d’un punt de vista eminentment divulgatiu, elevant als integrants del teixit comercial i artesanal que hi apareixen, i la seva trajectòria a través de vàries generacions, a elements d’interès pel conjunt de la societat.

En motiu d’aquest reconeixement, els autors del llibre consideren oportú destacar que sense la bona disposició dels membres de les famílies que lluiten dia a dia per mantenir obertes les portes del seus establiments, tallers i negocis i que van accedir a explicar les seves vivències; el suport dels professionals que es van implicar al llarg del treball, i els amics i familiars dels autors, el llibre no hagués pogut arribar a ser mai possible. I, per tant, desitgen fer extensiva la distinció a totes aquestes persones.

Peu de foto: (17 octubre 2014) A la seu del Centre de Documentació de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el seu responsable, en Marcos Yáñez, i la cap del Servei de Recerca i Protecció, Verónica Guarch.

Els protagonistes

Les cent vint-i-cinc famílies propietàries dels negocis, botigues i tallers que apareixen a "Converses de rebotiga: pessics de vida" són els protagonistes del llibre i, per tant, a ells i a la seva col·laboració i implicació es deu que hagi estat possible la seva concepció, redacció, il·lustració i edició. 

Si aquestes persones no haguessin estat d'acord a cedir-nos part del seu temps i espai personal no s'hagués pogut arribar a materialitzar mai. Així doncs, agrair-los-hi la seva generositat i la seva amabilitat. 

No és gens fàcil atrevir-se a conversar amb una periodista i escoltadora i deixar treballar a la càmera d’un fotògraf perquè, no se sap del cert, què faran amb el material recopilat, per molt que ho hagin plantejat de manera entenedora prèviament. És més, té valor posar-se davant d'una escoltadora que, probablement, no es quedarà - com així ha estat - en una primera impressió o bé en una cronologia si no que anirà més enllà, buscant una reflexió, que no sempre és evident i que moltes vegades sorprèn, fins i tot, a qui la viu en primera persona.

Aquest llibre va per cadascun dels membres de les famílies que han confiat en la nostra professionalitat i sensibilitat davant del seu projecte professional i vital.

Converses de rebotiga: pessics de vida

En Mingo Girona, fotògraf, i la Montse Bueno, periodista i escoltadora, (http://l-escoltador.blogspot.com.es/), ambdós residents a Vilafranca del Penedès, hem portat a terme un llibre sobre el comerç cinquantenari de la ciutat on vivim titulat "Converses de rebotiga: pessics de vida". 

Aquest projecte personal (es tracta d’un llibre autoeditat) – que es va iniciar com un treball de final de carrera i ha acabat convertint-se en un llibre degut a la gran quantitat de botiguers i professionals que hem arribat a contactar i apareixen al document (uns cent vint-i-cinc finalment) – s’ha articulat segons tres criteris: tenir 50 anys o més d’antiguitat; que el negoci pertanyi a la mateixa família dels inicis, i que s’hagi mantingut dins del mateix sector de producte. Naturalment,ha calgut que aquests establiments venguessin el seu producte al detall dins del terme municipal de Vilafranca. 

Degut a la no existència de documentació en relació a la matèria, vam haver de preguntar establiment per establiment, i també taller per taller (s’han arribat a establir uns set cents contactes aproximadament) ubicats al terme municipal de la ciutat, per tal de saber si reunien o no aquests requisits. 

Hem conversat durant una hora amb vàries generacions de cadascuna de les famílies que hi ha darrera de tots aquests negocis i els hem demanat que ens facilitessin, en el cas de que en tinguessin, fotografies antigues. La reflexió resultant del perquè de la continuïtat, les fotografies antigues i les imatges preses han estat la base del material per tirar endavant el projecte.