dijous, 20 d’octubre de 2016

La Ràdio a la Rebotiga. Crònica programa 9


Els convidats del programa són la Sílvia i en Josep Gràcia Giralt, rebesnéts del fundador de Cistelleria Giralt, una botiga que també és coneguda a alguns pobles de la comarca com a “Cal Sevé”.

“Cal Sevé” és el sobrenom de l’establiment del pare del rebesavi, que es deia Severo. En Josep comenta que “antigament la gent de Pacs, Sant Martí Sarroca, Torrelles, Pontons,...quan havien d’arreglar el carro a Ca l’Esparter o comprar corda parlaven d’apropar-se a Cal Sevé i avui dia encara se’ns coneix i ràpidament se’ns identifica per aquest sobrenom”.

“El que hagi de ser serà” deia la mare d’aquests dos botiguers i, per tant, l’anterior generació del negoci. Aquesta màxima, aplicada al dia a dia, la Silvia indica que es tradueix en “deixar-se anar: pensar en que el que fas agradarà, que el que proposes tindrà acceptació...”. De fet, a aquesta comerciant la motiva fer els aparadors diferents i canviar-los molt sovint – desterrant una visió estàtica -, tot donant a entendre al públic que allò que se li suggereix pot formar part de casa seva perquè, considera la Sílvia, “la casa diu molt d’un mateix i, en certa forma, reflecteix el tarannà d’una persona o bé d’una família”. En aquest sentit, des del seu establiment proposa que la llar canviï i evolucioni tal i com canvia i evoluciona qui l’habita. Incideix en que el fet que ella no rep cap pressió a l’hora de muntar els aparadors i que això es nota en el resultat final.

Mentre la formació acadèmica d’en Josep està vinculada a la història, la de la Sílvia ho està a la decoració. Quan se li pregunta sobre si, quan estudiava, pensava que exerciria la professió d’aquesta manera explica que no ben bé, que s’imaginava “una trajectòria laboral no tan vinculada a la botiga”, però després de treballar en diversos projectes en altres àmbits del sector se n’adonà que, tenint la botiga, “podia fer que tot plegat anés de la mà: altre cop deixar-me anar i fent-ne la meva feina”. De fet, especifica, “quan adquireixo material per la botiga no ho faig pensant en conjunt. M’agraden peces per separat i, després, acaben conjuntant. Considero que s’ha d’anar comprant el que t’agrada i, a partir d’aquí, sorgeix l’harmonia. I és que les persones jo ho som un mica així”.   
En quan a si els hi agrada la seva feina, aquesta generació de Cistelleria Giralt admet que sí, que gaudeix molt quan el client li dóna l’oportunitat de fer la seva feina. És llavors quan per ambdues parts – botiguer i client - es deixen anar i junts aconsegueixen que aquest darrer s’estigui bé a casa seva.

Aquesta saga és de 1870. A cadascuna de les generacions fins arribar a la cinquena, com explica en Josep, “ens ha agradat conservar el patrimoni que llueix a casa nostra que, a més, no és nostre sinó que és de Vilafranca. Creiem que li dóna a la botiga una patina diferent a la que pot tenir un altre comerç i, per això, quan vam fer les reformes, vam decidir conservar-lo tan bé com poguéssim. De fet, és dels pocs trams de muralla que es conserva en un edifici públic i que, per tant, es pot visitar”.

Pel que fa a les estratègies de futur del comerç de proximitat, la Sílvia deixa clar que cal que cadascú tingui clar quin es el seu posicionament en relació a, per exemple, un centre comercial o un comerç de grans dimensions. En aquest sentit, insta a que es coneguin les eines de les quals es disposa i s’utilitzin en favor del client. Aquesta decoradora ens explica que és partidària que “els clients s’enduguin les coses a casa i les provin...que, per exemple, les recullin el dissabte per la tarda i les col·loquin i les tinguin a casa el diumenge perquè vegin com els hi queda. Segur que queden més convençuts”.  Però no contenta amb aquestes eines, si cal es desplaça a casa dels clients i els hi porta producte de la botiga i, un cop allà, fa proves. El client “gaudeix i jo també, i és una manera de fer que no té competència, per dir-ho d’alguna manera”. També assenyala el fet d’estar a les xarxes com un aspecte important a tenir en compte. Cistelleria Giralt, en concret, “és a Facebook i a Instagram i procuro ser molt activa i penjar gairebé cada dia alguna proposta: fotografies, idees, novetats, ofertes, descomptes,...”. S’ha convertit en una rutina el tipus “...i avui què els hi comentaré...” Això sí, procurant eludir el to publicitari. Aquesta pràctica, diu, “ens ofereix l’oportunitat de compensar el fet que la botiga no estigui ubicada ben bé al centre de la vila”. Sobre si considera que ha apostat per aquestes eines perquè, en certa forma, s’hi ha vist empesa, aquesta generació argumenta que “el que hem viscut aquests darrers anys ens ha fet activar i fixar-nos en coses que potser mai no haguéssim pensat. I són coses que ens han de passar. Acabes traient coses d’allà on et semblava que no hi havia res. És un procés lent encara que des de fora sembli més ràpid...i n’acabes fent una rutina. No sempre cal que parlem d’actuacions integrals...de vegades amb una cosa senzilla canvies molt. I, per tant, no sempre parlem de gran pressupostos”. I, en aquest sentit, la porta de Cistelleria Giralt “sempre està oberta perquè la gent s’atreveixi a entrar i es deixi anar”.

En Josep Gràcia recalca que un establiment com el que regenta junt amb la seva germana és el resultat “d’un esforç màxim i, com que ens agrada, crec que a força de voluntat i d’adaptar-nos als canvis perdurarem”.

En aquest cas, el secret de la convivència a nivell professional i familiar entre germans passa per complementar-se. Cadascun proposa segons al seu criteri i l’altre tendeix a donar-li suport perquè confia en la seva experiència. Coincideixen a destacar que els darrers anys, coincidint amb la crisi, les persones han tornat a dur els mobles vells a arreglar i, d’aquesta forma, com assenyala en Josep, “s’ha tornat a la cultura de la recuperació”.


Pel que fa al tipus de client, la Sílvia recalca la importància del consumidor del demà. S’ha d’estar pendent del que demana la gent: dels joves, dels que volen donar nova vida als objectes,...I fer-ho, com apunta en Josep “és un al·licient perquè cada dia t’entra gent per la porta que pensa com tu”. I és que, com conclou la Sílvia, “quan connectes amb el client, treballes més de gust i el resultat sempre és més bo”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.