dilluns, 26 de juny de 2017

La Ràdio a la Rebotiga. Conclusions finals


Avui, a Ràdio Vilafranca tocava, d’una banda, agrair i, d’una altra, fer balanç de 24 programes en antena de la secció “La Ràdio a la Rebotiga” i, per tant, un any i mig d’entrevistes per tal d’intentar generar un debat sobre el comerç de proximitat.

L’agraïment a totes les persones que, tot i el poc temps del qual disposen degut a les moltes hores que dediquen al seu negoci, han acceptat la nostra invitació per tractar d’establir possibles estratègies en l’inevitable evolució que, com tots els sectors, estan experimentant les botigues i tallers de petit format. Així com a totes aquelles persones que, desvinculades ja del negoci familiar, han volgut venir a ser portantveus d’una etapa generacional que va ser la seva.

També l’agraïment a la Sílvia Delgado, la conductora del magazine “Penedès Gamma Extra” de Ràdio Vilafranca que des d’un primer moment va creure en el projecte i l’hi ha donat suport des de diferents perspectives, sent-t’hi sempre que se l’ha necessitat i fins i tot quan no ha calgut, en que ha mostrat el seu desig per implicar-s’hi.

I finalment la nostra gratitud a un patrocinador que ha sabut donar suport i que, sense el qual aquesta aventura no hagués estat possible: Caser Assegurances. Carles Ibàñez ens ha acompanyat avui a l’estudi perquè hem cregut que era just i enriquidor que també pogués dir-hi la seva.


A continuació, el recull de conceptes, frases i valors que ens han ajudat a articular el programa i que quedem, com tota la resta de material recopilat, en aquest blog i al personal (https://escoltador.wordpress.com/blog/) perquè tothom que hi tingui interès pugui consultar-lo:

CONCEPTES

Cal recuperar la idea que el propietari d’un establiment “cada dia se la juga”.

La gestió de la tensió pròpia de la feina i del dia a dia es porta “perfectament bé” quan cadascú té la seva pròpia parecel.la.

És determinant pel que fa a la continuïtat “disposar de la llibertat per poder triar”.

Estem immersos “en un món molt competitiu i exigent”.

Una formació professional de qualitat i adequadament orientada, ha de permetre que la ciutadania identifiqui als bon professionals.

El sector tendeix a anar especialitzant-se cada vegada més. Hi ha més competència i, per tant, “t’has de centrar en un producte”.

El període d’aprenentatge “permet anar superant-se”.

L’establiment que es regenta esdevé “una mena de punt de trobada”.

Cal esforçar-se “per estar present a les xarxes socials”. I és que “la irrupció de la tecnologia ha suposat introduir nombrosos canvis”.

Donar importància al “tracte directe i basat en la franquesa”.

Comptar amb un molt bon equip de professionals amb qui dialogar i, entre tots, busquen la manera de gestionar i solucionar les situacions per tal de mirar de tenir-ho tot cobert”.

Per a un comerç ubicat a una vila “és molt important tenir presència”.

Per estar al capdavant del negoci cal que “t’ho guanyis”. És un privilegi supeditat “a les capacitats personals i professionals”.

“És primordial tenir una vida, més enllà del negoci”.

De vegades,...”entre una generació i una altra ha canviat tant el sector que és la nit i el dia”...o...”una ubicació o un element pot identificar a un negoci més enllà del que pròpiament comercialitza”.

En ocasions, “cal fixar l’atenció en que l’alternativa no sempre és la millor opció”...”les coses no són ben bé el que semblen”.

“El teixit comercial dóna una vida que s’hauria d’intentar preservar”.

Impulsar els productes artesanals “ens distingeix davant dels nostres clients”.

Els vincles amb el negoci i, dins del negoci, entre les diferents generacions, “són més emocionals que materials”.

Cal potenciar “estratègies que vinculin el comerç amb la restauració i l’oci en general, tot donant vida a la ciutat”.

Les places d’aparcament gratuïtes “potencien que els clients de comarques pugui dirigir-se a Vilafranca amb més facilitat”.   

FRASES

Cal intentar “anar continuant”.

Tot i que habitualment el que un client pot arribar a demanar és de sobres conegut, “de vegades es tracta d’endevinar què necessita aquella persona que tens al davant”.

“Una nova adaptació suposa tirar endavant una altra vegada”...”El futur passa pel fet d’assimilar que hi ha molts camins possibles”.

“La botiga, més que un establiment, ha estat la meva vida i la del meu marit i company de viatge durant tants i tants anys”

”El fet és que el contacte amb la gent a mi sempre m’ha agradat”.

“Els clients agraeixen que se’ls orienti sense de cap manera arribar a imposar”.

“L’objectiu consisteix a anar tirant poc a poc el negoci endavant i fer-ho amb il·lusió”.

“Cada generació i, per tant, cada etapa té el seu propi recorregut”.

“Els amics tenen molt clar que jo treballo els caps de setmana i que, a més, ho faig amb la família, i ho respecten”.

“Gaudeixo amb la feina que faig”.

El col·lectiu del comerç de proximitat “està una mica acomodat. N’hi ha que sí, n’hi ha que no però en molts casos esperen que els hi facin les coses la resta, però el que està clar és que si no es porta una iniciativa a nivell individual, un no pot esperar que els de fora facin allò que jo no estic fent dins del meu establiment”.

“Més enllà de la supervivència es tracta de buscar estratègies per oferir un valor afegit...per donar-se a conèixer als visitants i animar-los a que s’apropin al centre i s’engresquin a repetir”.

“Cal adaptar-se a les necessitats de la gent del carrer que al cap i a la fi vius d’ells...ser més flexibles”. 

“Els oficis artesans tornaran. S’exerciran, però, de més a més o tenint en compte premisses com les que defensen que algú que treballa en el que li agrada ja és una mica ric en un aspecte que comença a ser tan valorat avui dia com és la felicitat”.

“Abans les hores de treball no es contaven...”.

“Jo vull poder fer les coses ben fetes i amb paciència, i enfrontant el dia a dia sense abastar més del que puc”.

VALORS

“Tenir cura del material amb el qual es treballa, en la manera en com s’exhibeix el producte final, però també en destacar la importància del respecte en tot plegat i, sobretot, en el tracte, tant amb el client com amb els proveïdors”.

En moltes ocasions, més enllà d’un producte, “com a professionals oferim al client una forma de viure amb la qual ens identifiquem profundament”.

Entre molts altres factors, l’emocional és un dels més importants: “el que ens fa moure al llarg del dia a dia”.

Els clients busquen la seriositat, el bon servei, competitivitat, bon producte...El factor econòmic també és important, tot i que hi ha molts nivells de preu.

“La gent es mereix un respecte”

El negoci com “una manera de viure diferent que implica una mirada oberta a través dels altres i un munt d’històries dignes de ser narrades”.

Al client “que és un gran mestre, el tracto com si fos jo mateixa”.


Això de no poder passar massa hores amb la família “ho pateixen tant els homes com les dones”.

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.