dimecres, 21 de desembre de 2016

LA RÀDIO A LA REBOTIGA. CRÒNICA PROGRAMA 13


Ricard Sans, tercera generació de Cicles Sans.

En Ricard és al taller. Explica que són dies de feina (som a la segona setmana de desembre). S’acosta la temporada nadalenca i el ritme acostuma a ser una mica més alt del que és normal.

En Ricard i la seva dona, l’Esther Queraltó, dirigeixen un negoci al qual ell hi aporta l’experiència de ser el tercer en la línia de successió d’una saga vinculada a un negoci familiar que té com a leitmotiv la bicicleta. Un bagatge acumulat, comenta en Ricard, que va començar el 1940 gràcies a l’avi, en Ricard Sans; que va continuar a través d’en Joan – el pare - i l’Enric Sans – el tiet -, i que ara defensa el propi Ricard. El balanç és que cal intentar “anar continuant”.

Li recordem a en Ricard Sans que ha dit alguna vegada que més enllà d’un producte, com a professional ofereix al client una forma de viure amb la qual s’identifica profundament i, en aquest sentit, exposa que la bicicleta, a part de ser un vehicle purament mecànic, comporta moltes altres coses. A nivell físic, transmet “la sensació de llibertat, tant si es va per muntanya com si es va per carretera, i - considero - que tots necessitem aquests moments per estar amb nosaltres mateixos, que són uns espais que s’aconsegueixen fins i tot anant en colla. És sens dubte una bona experiència que fins que no la practiques, no la pots explicar”. I, afegeix, que – si es va més enllà – és un “prolongació de la pròpia personalitat”.

Així doncs, en Ricard no només ofereix bicicletes, accessoris per la bicicleta o un servei de reparació de bicicletes...si no que ven emocions. I, en aquest sentit, comenta que la part emotiva ens mou a tots plegats i, en concret, als que els agrada anar a en bicicleta i als que estan al capdavant d’un negoci com el seu perquè, entre molts altres factors, l’emocional és un dels més importants: “el que ens fa moure al llarg del dia a dia”.

La bicicleta s’ha mantingut al llarg de la seva història en el marc d’un mateix concepte físic i mecànic. Ha anat millorant, però, pel que fa als materials – cada cop més lleugers -, a nivell de precisió, de més velocitat,...de rodes més grosses o més preparades, més bons frens, de transmissions mitjançant grups electrònics,...tot el que sigui “anar a buscar més comoditat pel ciclista i tot allò que contribueixi a que sigui més agraït practicar el ciclisme: menys problemes, menys pes,...” Al cap i a la fi, conclou, “el més important és que el concepte bàsic d’una bicicleta es manté des dels inicis”.

Aquest expert explica com el sector s’ha anat especialitzant cada vegada més. Hi ha molta més diversitat de models, cadascun d’ells específic per a cada modalitat (carretera, passeig, muntanya, per baixar,...).De fet, planteja, ara s’obre tot un món nou amb l’aparició de les bicicletes elèctriques que permeten que la pugui utilitzar les persones amb més o menys limitacions o bé que simplement qui vol gaudir d’una bicicleta que l’ajudi a dur-la amb més facilitat que una tradicional.

També exposa que “entre tots els col·lectius – també entre el dels ciclistes – hi ha de tot. És un món en el que et vols superar a tu mateix i busques el màxim. I a nivell de preparació,  i també de mecànica, penso que és positiu, però cadascú ha de saber fins on pot arribar. Saber on tens els seus límits és molt important”. 

En Ricard incideix en que, tot i que habitualment el que un client pot arribar a demanar és de sobres conegut, de vegades es tracta d’endevinar què necessita aquella persona que tens al davant. El tracte social i comercial – reconeix – és complex tot i que cal que algú el faci. I és que ell va començar fent de mecànic i “m’encanta” i, és clar, estar de cara el públic “em resulta molt més complicat”. De tota manera, diu que quan es tanca al taller sol i està amb si mateix i la bicicleta “és quan gaudeixo més. Per a mi és molt important a la vida – i concretament a la feina - estar a gust amb el que estàs fent perquè, si no, el dia a dia seria molt feixuc”. Es considera un privilegiat i n’està content.

L’Esther Queraltó – la seva companya de viatge en aquesta aventura que és el negoci – és qui “és al meu costat i em dóna suport en tot moment, a més de complir amb tota la responsabilitat que té dins de l’empresa”. És cert, comenta, que no ha estat una ciclista de tota la vida, però mica en mica li va agradant cada vegada una mica més. En definitiva, com ell expressa, “fem pinya tots dos”. De fet, pel que fa a sagues familiars al darrera d’un negoci, ella també sap de què va perquè forma part de la família Queraltó, vinculada a l’àmbit de la carnisseria al terme municipal de Vilafranca del Penedès. El tema de tractar amb el públic “el porta bastant bé”.
Pel que fa a com ha canviat en aquestes darreres dècades el negoci, la botiga i el taller, en Ricard exposa que es treballa – tant al nostre sector com en general - amb un producte més divers i, a l’hora més específic, i hi ha més competència i, per tant, t’has de centrar en un producte. Antigament, “a casa meva havíem venut bicicletes, però també motos, televisors, neveres, joguines,...de tot i, al final, treballaves molt abastant molt i penso que avui dia cal especialitzar-se en un producte al 100% i quan més et focalitzis millor”.

Li plantegem què pensarien el seu avi i el seu tiet i què pensa el seu pare de com és avui dia l’univers de la bicicleta i ens comenta que probablement el que més els sorprendria a tots plegats és que existeixi la possibilitat de només viure de la bicicleta. Creu, però, que estarien orgullosos que el projecte familiar continuï.
Parlant de canvis, en Ricard planteja que la ubicació actual – un cop abandonat el centre – té una vista privilegiada i, a més, està envoltada d’espai verd. Comporta un millor aparcament pel client a l’hora de visitar la botiga o portar la bicicleta. En concret, argumenta que “hem passat d’una zona eminentment comercial, com és l’Avinguda Tarragona, a una altra de caràcter molt diferent i que ens afavoreix perquè allà ens limitava molt el fet que no es pogués aparcar al davant per baixar la bicicleta”.

Aquest comerciant diu que la continuïtat d’una botiga i taller com el seu – tot i que és un tema difícil d’abordar – passa per la incertesa, donat que “ningú no sap el futur”. La clau creu que passa per centrar-se en el present i “pensar-hi quan arribi el moment”. En el seu cas, els fills són jovenets i estan centrats en els estudis. No obstant, està convençut que alguna formula trobaran. En benefici del comerç en general cal que els negocis continuïn, que sigui qui sigui el que estigui al davant faci el que li agradi perquè és garantia de que les coses vagin sortint per si soles.

I és que avui dia, en qüestió de valors, els clients - més que l’esforç que hi ha al darrera d’un negoci familiar – en busquen d’altres com ara la seriositat, el bon servei, competitivitat, bon producte... Al final, “s’ha deixat de banda la veterania. És llàstima, però”. El factor econòmic també és important, tot i que depenent del producte perquè hi ha molts nivells de preu. Per exemple, no es pot anar desfasat en quan preu de mà d’obra al taller. I les marques, en quant a producte, estableixen molta igualtat de preus en productes de qualitat similar.

L’atenció al públic, la gestió interna i el control del taller implica molta feina, “que és una mica el que passa quan treballes per tu: que acabes invertint en el negoci, no 8 hores, sinó 12 moltes vegades”.

Ocasionalment, en Ricard surt amb la bicicleta acompanyant als seus clients. Menys del que voldria perquè valora el temps que passa amb la seva família, però procura fer-ho. És una tendència que està previst que s’incrementi de cara al futur. La socialització amb els usuaris afavoreix un vincle molt especial i li resulta molt divertit.

Per acabar admet que li agradaria que hi hagués relleu generacional a Cicles Sans però que, de moment, ho deixa obert.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.