divendres, 10 de març de 2017

LA RÀDIO A LA REBOTIGA. CRÒNICA PROGRAMA 18


La Isabel i la Montse Alemany Iniesta constitueixen la quarta generació de Cal Gatell.

En preguntar-li pels seus pares i per la seva emprenedoria, la Montse Alemany explica que “et marquen molt i, de fet, el que reps d’ells et queda impregnat. Se n’aprèn molt i, en aquest sentit, és un exemple que tens i que sempre seguiràs”. Per a ambdues germanes és molt important la figura de la mare, la Isabel Iniesta, que encara és a la botiga amb elles i que – esperen – “hi sigui durant molt de temps”. Aquesta veterana comerciant, diuen les seves filles, compta amb unes grans dosis d’iniciativa que coneixen molt bé els seus clients, sobretot els vilafranquins, que ja saben que si entren a la botiga la hi trobaran. Com elles mateixes reflexionen, si es té un comerç a una vila és molt important tenir presència: “ser-hi perquè és la manera de fer barri, de fer comerç, de conèixer els veïns i també els hàbits de compra dels clients...és la forma de treballar que hem vist i que, considerem, és molt important”.

Pel tàndem constituït per en Xavier Alemany i la Isabel Iniesta ha estat determinant la premissa de negoci que han seguit i que ha estat basada en una màxima com és la de “tirar endavant”. Els començament no són gens fàcils per a les diferents generacions d’una saga familiar, però aquesta parella ho va tenir especialment difícil degut a una sèrie de circumstàncies. Tot i així van viure amb molta il·lusió la incorporació al negoci i la posada en marxa el seu propi establiment. Davant d’aquesta trajectòria, la filla gran, la Isabel, comenta que aquesta quarta generació sent la joia de la feina feta pels pares i intenten tirar endavant amb “la mateixa il·lusió, la mateixa manera de veure el negoci, les mateixes ganes, al cap i a la fi, de tirar endavant...I és que per això estem on estem i encara molt vius”.


Ara mateix aquestes dues germanes estan al front del negoci però, si una cosa van tenir clara els seus progenitors, va ser que aquesta vinculació se l’havien de guanyar i havia d’estar condicionada a les capacitats personals i professionals. El trajecte ha estat marcat per una historia familiar que, com diu la Montse, “ja ha suposat un ajut en si mateixa perquè no es ve de nou i la gent et coneix – sobretot a Vilafranca, que és on podem anar a buscar els inicis -, de manera que ja hi ha una base que nosaltres seguim, tot incorporant allò que nosaltres podem aportar com a nova generació pel que fa a novetats, però també en relació a la integració a l’empresa de les noves tecnologies, que és el que potser els hi costa més a ells”. Aquests aspectes que es dominen més com a generació venen rubricats per uns estudis universitaris que aquestes germanes han cursat i que, reconeixen, els seus pares els han atorgat total llibertat a l’hora de triar. Així, ara que han decidit incorporar-se a temps complert al negoci, poden aportar uns coneixements que, d’altra manera, potser no haguessin tingut. En aquests moments, al llarg del dia a dia, la Isabel s’encarrega de les compres de gènere i també està molt a l’oficina, mentre que la Montse – “que és l’artista de la família”- s’encarrega més de la part més creativa. I, d’aquesta manera, elles també formen un bon tàndem.

En aquesta ocasió tornem a trobar uns pares que no volien que les filles estiguessin predestinades a fer-se càrrec de les botigues, donat que consideren que és una tasca molt dura. No obstant, elles mateixes, després d’haver estat treballant fora de casa i haver provat d’altres experiències a nivell professional han decidit tornar a casa perquè “és el que volem”.

Tot i que la presència de la Isabel i la Montse podria ser un bon pretext perquè en Xavier i la Isabel poguessin fer tot allò que durant anys han estat aplaçant per manca de temps lliure, encara s’hi resisteixen per manca de costum i, de fet, aquestes noies reconeixen que els hi han d’insistir perquè facin el procés d’adaptació a fer tot tipus de coses desvinculades del treball i tinguin més a veure amb l’oci. Expliquen que realment els hi costa fer “qualsevol cosa que suposi no anar a la botiga i que no sigui estrictament feina”.

L’aprenentatge que van fer els pares va ser molt diferent del que han fet aquestes dues besnétes dels fundadors, que han notat en tot moment la voluntat d’ajudar dels pares i han sentit que caminaven acompanyades, de manera que poden manifestar obertament que ha estat fàcil treballar amb la família. I un bon exemple és, com diu la Montse, que “tot s’ha decidit entre tots i en el marc d’un bon ambient i, essent així, els pares s’han mostrat contentíssims”. Aquella primera petita botiga s’ha convertit amb els anys en un conjunt de botigues – actualment en són cinc – i cada punt de venda reuneix les seves pròpies característiques i té el seu propi públic i, per tant, elles han d’estar constantment en moviment, anant d’un lloc a l’altre. Per poder portar en condicions un negoci, recalquen, cal estar alerta i, de fet, quan s’és físicament a una botiga – diuen - sempre es prenen decisions o bé el propietari se n’adona de què es pot aportar o millorar.

A Cal Gatell, la irrupció de la tecnologia ha suposat introduir nombrosos canvis, “sobretot pel que fa al programa de vendes, que ens permet gestionar el considerable i en constant moviment volum d’estocs amb el qual treballem”. Destaquen el fet que han precisat un programa adaptat a les seves necessitats i, per tant, pràcticament fet a mida. Així mateix, han integrat les xarxes socials i la comunicació via Internet que, consideren, cabdal. I, en aquest sentit, admeten que la generació anterior potser no domina l’eina a nivell pràctic, però sí que ha captat la seva funció i contribueix a mantenir viva l’àrea de negoci digital amb els seus suggeriments.


Tant la Isabel com la Montse han tingut una mare que ha estat treballant moltes hores a la botiga i ara elles mateixes són mares i passen moltes hores al comerç que regenten. Recorden que quan eren petites veien poc a la mare perquè no arribava fins el vespre però, en canvi, passaven hores a la botiga, i ara elles – d’acord amb els temps que els hi toca viure i en col·laboració estreta amb la parella i els avis – intenten portar-ho el millor possible. Reconeixen que és un horari molt ampli entre setmana i que el dissabte s’hi dedica tot el dia i que, per tant, és complex. A més a més – assenyalen – quan les criatures no han d’anar a l’escola (sobretot els Nadals) és quan elles més feina registren als establiments. Els seus fills les troben a faltar de la mateixa manera que elles trobaven a faltar als pares i, per tant, saben de la importància d’explicar-los en quin tipus de negoci treballa la mare i què suposa i, creuen fermament, que a la seva manera ho entenen. De la mateixa manera, el fet que ells visitin la botiga i les vegin en acció també els ajuda a comprendre. Tot i això, admeten, “acabem intentant estar a tot arreu”. I, puntualitzen, això de no poder passar massa hores amb la família – en el univers del comerç de proximitat – ho pateixen tant els homes com les dones. La reforma horària i la conciliació laboral – tot i que una bona mesura – consideren que “tot i que és molt important, també és molt difícil, sobretot si tenim en compte que cada vegada ens obliguen a obrir més hores, més festius,...són mesures que van en direcció contrària”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.